miércoles, 16 de marzo de 2011

Nou Passeig Aquelino Barrachina

Vaig assistir a una conferencia sobre Aquilino Barrachina, l’ultim alcalde socialista de de Pego durant la II república, i l’arxiver municipal, ens explicava les tortures que li van practicar els feixistes i el calvari que li van fer viure per defendre uns ideals d’esquerres i per mantindres fidel al seu poble. En una de les últimes cartes que els va enviar a la seva familia, acabava diguent “Morire per defendre al proletariat i a la casa del poble“, en aquest moment es quant et corre una fredor per les venes que t’aborrona de dalt a baix pensant en tots aquells morts de dignitat, assasinats per no voler baixar el cap al passar pel costat del senyoret.
Doncs aquest mateix matí, durant el ple de l'Ajuntament, l'equip de govern ha donat veu a la petició de Dones Cabal, li han donat el nom d' Aquilino Barrachina al Passeig situat enfront del Cementiri. Aquesta proposta tan sols ha tingut el vot encontra del PP, que alegàven que no tenia sentit canviar el nom d'un passeig, al que l'equip de govern ha contestat que el passeig en qüestió no tenia nom, i féren memòria de que el PP en legislatures anteriors va canviar el nom al passeig del Clot pel de Michel, i el de la Plaça del Mercart, i sense més esmenes s'ha aprovat el nou nom del Passeig. Vos recomanem encaridament que investigueu la vida d'Aquilinio Barrachina, només cal accedir a la Biblioteca Municipal, o en el seu defecte fer una pasejadeta pel passeig mentre penseu que a la gent bona sempre li arriba el reconeiximent, l'únic dubte és quan!

viernes, 4 de marzo de 2011

Prou Agressions fatxes cap a les dones!

El passat dijous 3/03/2011, en declaracions a el diari Levante, la presidenta de l'associació Amas de Casa, Asunción Francés, ha proclamat una sèrie de detritus i carronya cap a la dona, demostrant que la dreta junt amb als bisbes i demés restes del règim no sols no s'han actualitzat sinó que endemés no accepten els drets que les dones hem anat conseguint amb tant d'esforç, oposant-se a tots els avenços assolits amb tot el que ténen, creguem que una persona capaç de dir: "la mujer ha cambiado para mal, se ha tomado una libertad irresponsable en cuanto al abandono de la casa, porque la familia se resiente y nosotras somos muy defensoras de la familia y los valores que podamos transmitir a nuestros hijos y de la educación que les podamos dar.",creguem que aquestes són un absurd, donat que la dona ha romás treballant des de l'inici de la història humana, creguem que aquesta persona insulta a milers de dones treballadores, que en són molt i molt responsables, alhora que demostra no assumir, valorar ni respetar els valors i drets de les dones. Per tant Dones Cabal demanem la dimisió ipso facto d'Asunción Francés del seu càrrec alhora que demanem unes disculpes, almenys tan públiques com les declaracions que causaren el greuge. Per favor companyes i companys feu-se ressó per tots els mitjans que pogau, hem d'acabar amb aquests atropellaments!

miércoles, 2 de marzo de 2011

Advertència de Manuel Baxauli


Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot


i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan


fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i


m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més


temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè


m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els


últims anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació.


Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les


justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la


salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que


ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de


conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la


identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del


món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui


esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una


vegada a l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots,


un monument de la seua pròpia cara, ja de per si horrible;


subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar,


en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents


presumptament implicats en trames empresarials corruptes...


La llista és llarga, no cap ací. En conèixer cada cas, he reaccionat


unes vegades amb ironia, d’altres amb tristesa, però en totes m’ha


vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de


l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim


de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan


diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-


se que era perquè havia arribat amb dosis menudes, dia rere dia, com


quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte te n’adones que


ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València,


ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra.


Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Ahir,


mentre els veien, la pantalla es quedà fosca, i muda. La imatge dels


meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim


temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell que


veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i


de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa


envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-


nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar


governant en un país que es diga democràtic.


Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir


als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler


guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la


història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a


un altre costat.


No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells


còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara,


els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos.


Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha


comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.


En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies


dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació


corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig


poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.


Aprenguem d’ells la lliçó. Movem-nos. El que avui pareix inalterable


ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú


resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als


veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és


un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha


terme mitjà.


Manuel Baixauli

lunes, 28 de febrero de 2011

manifest


Manifest

Logo Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere
Cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada per la seva parella o ex parella. Uns dos milions de dones són esporàdicament o contínuament víctimes de la violència de gènere, però només set cents mil es reconeixen com a tal. Un 12,3% de dones, entre 18 i 29 anys, i un 14,5%, entre 30-44 anys, pateixen maltractament . Segons dades de la Macroencuesta de l’Instituto de la Mujer de 2006, les dones maltractades segons el seu nivell d’estudis va ser d’un 3% de les dones que no saben llegir ni escriure, d’un 14,6% les dones amb batxillerat superior i d’un 10,7% les dones amb estudis universitaris.
Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des de d’una perspectiva patriarcal els paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Les dones patim molts tipus de violència: la violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica… Però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere, la violència masclista. Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Als EUA, les dones entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles . No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència. Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció.
Volem sensibilitzar la ciutadania

  • Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.

  • Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència.

  • Mostrant la nostra posició ferma sempre a favor de les víctimes i de les persones i dels col·lectius que les recolzen i en contra els maltractadors.

  • Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.

  • Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS
    1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
    Partim de l’avenç que suposa l’existència d’aquesta Llei. Demanem el seguiment per part dels moviments socials i de la ciutadania per tal de què es generin els recursos necessaris per a l’aplicació d’aquesta llei. Volem assegurar que s’acompleixin tots els plantejaments de la Llei que beneficiïn a les víctimes en els diferents àmbits: justícia, sanitat, ensenyament, serveis socials, hisenda, treball... i paral·lelament que es facilitin els recursos necessaris per dur-la a la pràctica també en els diferents àmbits com en l’educació, l’atenció als fills i filles de dones maltractades que són també víctimes de la violència de gènere... I que la Llei sigui susceptible de modificacions ràpides segons el seu funcionament, de manera que tingui en compte les aportacions dels col·lectius de dones i que estigui contra la violència de gènere.
    2. JUSTÍCIA RÁPIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES
    Que els jutges i jutgesses, els i les fiscals, les advocades i els advocats respectin les dones com a persones i ciutadanes, que portin a terme una justícia ràpida i eficaç que en cap moment justifiqui els maltractaments, mesures disciplinàries per als que abusen del seu poder i utilitzen una jurisprudència basada en la desigualtat, la prepotència i l’opressió fent servir arguments que humilien i degraden les dones amb impunitat.
    3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES
    Les dones que pateixen violència de gènere són de procedències molt diverses, tenen diferents recursos econòmics i educatius, també diferents edats i de vegades pertanyen a cultures minoritàries, tenen deficiències físiques o psíquiques, etc. Per tant, calen recursos i professionals per tractar en igualtat a totes les dones maltractades, adaptant els serveis existents a les necessitats individuals.
    4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS
    Que siguin defensades, recolzades i ateses, i que els recursos destinats contra la violència de gènere arribin també a totes les dones immigrants, tot i que no estiguin en una situació regulada. Cal limitar les conseqüències negatives de la Llei d’ Estrangeria, la qual dificulta encara més que les dones denunciïn, per la por de l’obertura d’expedients d’expulsió, de manera que moltes es veuen obligades a callar. No podem fer invisibles les dones “sense papers” que també pateixen violència i són les que estan encara més desprotegides.
    5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
    Partint del caràcter social en què es basa la violència de gènere, s’ha de treballar per la seva eliminació des de la base de l’educació i la socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica, per tal d’evitar qualsevol tipus de violència en les diferents relacions, tant en les relacions estables com en les relacions esporàdiques.
    6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
    La funció educativa i socialitzadora que tenen els mitjans de comunicació, en forma de revistes, sèries, pel·lícules, etc., sobretot en el sector jove, ha de servir per prevenir la violència de gènere. Per això aquesta funció cal que sigui enfocada des de l’oposició a tot tipus de maltractament. I tanmateix, des de la presentació de l’atracció cap a models de relació basats en la igualtat i el respecte mutu.
    7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL
    Cal acabar amb les desigualtats que provenen de l’àmbit laboral, des dels àmbits més generals, com ara la superació de l’atur, la precarietat, la desigualtat salarial, la segregació ocupacional i la discriminació per maternitat de les dones, fins als àmbits més específics, com ara l’assetjament sexual a les dones.


    miércoles, 2 de febrero de 2011

    Igualdad de género frente a la crisis económica

    Las personas y entidades que suscribimos este manifiesto expresamos nuestra preocupación:
    La crisis económica actual evidencia el fracaso de un modelo de crecimiento desequilibrado, a la
    vez que proporciona la oportunidad histórica de revertirlo. Para ello es necesaria la contribución de
    todas   las  personas,  así  como  la planificación,  utilización y distribución equitativa de  todos   los
    recursos. Sin embargo, los gobiernos y organismos internacionales están reaccionando conforme a
    una  imagen de  la sociedad que no es  la de hoy en día,   lo que  impide afrontar  correctamente  la
    situación de emergencia global en la que nos encontramos.
    En España, en contra de lo que parecen sugerir algunos titulares de prensa, la tasa de paro femenina
    sigue siendo mayor que la masculina.  Además,  las mujeres siguen siendo amplia mayoría en las
    categorías  más  precarias,   tanto de empleo  (temporalidad,   tiempo parcial,   subempleo),  como de
    desempleo (larga duración,  sin empleo anterior,  sin prestación de desempleo). Sus ingresos y sus
    pensiones son mucho menores y en muchos casos inexistentes, a pesar de que trabajan muchas más
    horas en total; sus tasas de pobreza son mucho mayores. En definitiva, la situación de las mujeres es
    dramática, pues según la crisis se generaliza a todos los sectores son las personas peor situadas las
    que más la sufren.
    Los medios de comunicación resaltan la desoladora cifra de los 820.200 hogares en los que todas
    las personas activas están en paro, identificando estas situaciones con las de hombres ‘cabezas de
    familias’ con mujeres y niños ‘dependientes’, pero esta idea ya no se ajusta a la realidad. Detrás de
    esta   cifra   hay,   además   de   hombres,  muchas  mujeres   que,   en   todo   tipo   de   hogares,   desean
    incorporarse al empleo y están sobradamente preparadas para ello.
    Ante   la   falta   de   recursos   en   las  AAPP,   los   servicios  públicos   se   ven   seriamente   afectados,
    recortándose los presupuestos de educación, de salud, de servicios sociales, de integración cultural,
    de fomento de la igualdad de género. Al mismo tiempo, las familias se ven sin medios económicos.
    Todo esto repercute especialmente sobre las mujeres a través de dos vías: por ser mayoría entre las
    personas necesitadas de asistencia y por ser  las que suplen en el  ámbito familiar   la carencia de
    recursos.
    1Igualdad de Género frente a la crisis económica                                     www.feminismoantelacrisis.com
    Las medidas de apoyo al empleo se concentran en los sectores de la construcción y del automóvil;
    así como en asegurar las prestaciones a las personas afectadas por expedientes de regulación y a las
    personas que disfrutan y agotan la prestación de desempleo. Sin embargo, no se encuentra mención
    alguna al impulso del empleo femenino ni a la protección de los colectivos de desempleados más
    vulnerables y compuestos mayoritariamente por mujeres.
    En resumen, los recursos disponibles para las situaciones que afectan a las mujeres disminuyen, y si
    se habilitan mecanismos extraordinarios es sobre todo para paliar situaciones que afectan más a los
    hombres. Aún persiste el discurso de lucha contra la violencia de género, pero los recursos para los
    servicios   de   atención   se   limitan,   a   pesar   de   que   con   la   crisis   aumentan   los   comportamientos
    violentos y disminuyen las posibilidades económicas de las mujeres para escapar de ellos. Y cuando
    estábamos   llegando a acometer   la prevención del  delito,  existe el   riesgo de que el  proceso de
    paralice.
    Se han paralizado las reformas legales para fomentar la corresponsabilidad (como la ampliación del
    permiso de paternidad),  mientras que se siguen potenciando las excedencias por cuidado y, como
    novedad frente a la crisis, se anuncian nuevas medidas de fomento del empleo a tiempo parcial.
    El desarrollo de los servicios públicos no tiene prioridad en las medidas anti­crisis, a pesar de las
    partidas de gasto que se están dedicando a inversiones. La inversión pública masiva, necesaria para
    crear   empleo   y   reactivar   la   economía,   proporciona   una   oportunidad   única   para   reconstruir   la
    infraestructura social, para universalizar los servicios públicos de educación infantil y atención a la
    dependencia, para mejorar el sistema de salud, de educación, de servicios sociales, para promover el
    deporte y la cultura, para cuidar el medio ambiente y detener el cambio climático. En todos estos
    sectores se pueden crear muchos empleos y, puesto que están subvencionados con fondos públicos,
    se pueden poner  condiciones  para maximizar   su utilidad  social.  Se puede exigir  que  todos   los
    proyectos sean ecológicos, que fomenten la igualdad de género y que aumenten la cohesión social,
    pero no se está haciendo.
    En los planes aprobados ha desaparecido el (preceptivo) informe de impacto de género.
    Ante esta situación, recordamos:
    Las  mujeres   somos  necesarias,  hoy más  que  nunca,   como  trabajadoras  y  como ciudadanas.  A
    diferencia de otras crisis, en las que también se presionó a las mujeres para retirarse del mercado de
    trabajo, hoy estamos preparadas para resistir. Hemos adquirido derechos civiles y un alto grado de
    formación. Hemos demostrado nuestra competencia para desempeñar todo tipo de profesiones, para
    dirigir   bancos   y   países,   para   participar   en   todos   los   deportes   y   actividades.  Muchas   familias
    2dependen   de   los   salarios   femeninos   y,   además,   las  mujeres   desempleadas   tienen  mayor   nivel
    educativo que los hombres desempleados. Por otro lado, los hombres son necesarios más que nunca
    para arrimar el hombro en las tareas de cuidado.  Hoy, a diferencia de otras épocas, sabemos que
    ninguna diferencia biológica justifica la exclusión de las mujeres del empleo y del ocio, ni la de los
    hombres del trabajo doméstico.
    No   son   razones   económicas   las   de   nuestra  marginación;   al   contrario,   es   precisamente   esa
    marginación  la  frivolidad que  la economía y  la  sociedad no  se pueden permitir.  El  modelo de
    familia   ‘sustentador  masculino/esposa  dependiente’  se   ha   revelado   como  una   trampa   para   las
    mujeres y para todas las personas. Más aún, está demostrado que en todo el mundo el acceso de las
    mujeres  a   la   educación,  al   empleo y a   los   ingresos,   impulsa  enormemente  el  bienestar  de   las
    familias y el  desarrollo de los países.  La igualdad de género es clave para aprovechar el  capital
    humano de las mujeres y el potencial cuidador de los hombres; para el buen funcionamiento de los
    mercados de trabajo y de las AAPP; para el cambio a un modelo tecnológicamente avanzado; para
    una mejor organización de la producción que no se base en la especialización de las mujeres en el
    trabajo doméstico; para combatir la superpoblación, el envejecimiento poblacional y la pobreza en
    todo el mundo; para el mantenimiento del medio ambiente. En definitiva, la igualdad de género es
    crucial para el cambio a un desarrollo mundial equilibrado y sostenible.
    Las autoridades nacionales e internacionales han reiterado que la igualdad de género es una apuesta
    justa y económicamente rentable. En lugar de volver a los esquemas del pasado, ahora tienen más
    que nunca la responsabilidad de actuar en consecuencia.
    Por todo ello, proponemos los siguientes ejes para un plan de acción contra la crisis:
    Equidad de género en el fomento del empleo y en la protección del desempleo
    En lugar de mantener artificialmente actividades improductivas y depredadoras del medio ambiente,
    deben crearse empleos cualificados en sectores competitivos y socialmente necesarios, permitiendo
    la ubicación de la mano de obra más cualificada y la formación y atención de todas las personas. En
    lugar de concentrar las ayudas extraordinarias al desempleo en las personas afectadas por los ERES,
    debe   atenderse   en   primer   lugar   a   las   personas   en   paro  que   no   tienen   prestaciones.  Para   ello
    exigimos:
    ­ Condiciones de igualdad de género en las empresas para las adjudicación de los proyectos
    con subvenciones públicas, incluyendo la exigencia de planes de igualdad.
    ­ Subsidios de desempleo para todas las personas sin prestaciones
    3Igualdad de Género frente a la crisis económica                                     www.feminismoantelacrisis.com
    ­ Inclusión de las empleadas de hogar en el Régimen General de la Seguridad Social
    Equidad de género en la protección social y en la garantía de derechos fundamentales
    Ahora más que nunca, cuando las redes familiares tienen menos capacidad de respuesta económica,
    es necesario atender a las personas más necesitadas de protección social, y las mujeres son mayoría
    en todas las categorías excluidas de dicha protección. Por otro lado, ante un previsible aumento de
    la   violencia   y  en   particular   de   la   violencia  machista,   es   necesario   garantizar   el   derecho   a   la
    integridad física de todas las personas, a la seguridad ciudadana, a una vida libre de violencia. Para
    ello, se requiere:
    ­ Prestaciones especiales para familias monoparentales
    ­ Aumento   del   fondo   de   garantía   de   pensiones   de   alimentos   impagadas   hasta   el   salario
    mínimo interprofesional
    ­ Aumento de las pensiones no contributivas hasta el mínimo de las contributivas
    ­ Habilitación de recursos para atención a  las víctimas de violencia de género,   incluyendo
    prestaciones económicas adecuadas.­ Medidas especiales para la protección e inmunidad de
    las inmigrantes.
    ­ Aumento de los recursos para la prevención y persecución de la violencia de género, acoso
    sexual y demás actitudes masculinas violentas
    Plan integral de servicios públicos
    En  lugar  de dedicar  partidas de gasto público a proyectos de construcción sin ningún orden de
    prioridades, debe aprovecharse la oportunidad para subsanar un déficit social histórico. La inversión
    en servicios  públicos permite, durante la construcción de las infraestructuras, que la reconversión
    del  sector de  la construcción sea menos costosa.  Pero  también amortigua el  desempleo de otros
    sectores y atiende a necesidades sociales. Por último, es una inversión rentable económicamente a
    medio y  largo plazo que,  además,  potencia  un modelo de  sociedad más   justo.  Se necesita,  en
    particular:
    ­ Universalización de la educación infantil pública desde los 0 años.
    ­ Sistema público universal de atención a la dependencia.
    ­ Ampliación de   los   recursos  para   la   educación y  la   sanidad,   con  especial   atención  a   la
    gratuidad de todos los servicios y a la igualdad de género.
    4Reforma del sistema de impuestos y prestaciones para el cambio a una sociedad de personas
    sustentadoras/cuidadoras en igualdad
    La sociedad ha cambiado, las mujeres se han incorporado  masivamente al mercado de trabajo, pero
    las   políticas   públicas   siguen   potenciando   la   división   de   roles.   Es   necesario   fomentar   la
    corresponsabilidad y eliminar todos los desincentivos al trabajo asalariado de las mujeres, y para
    ello:
    ­ Eliminación  de   todas   las   prestaciones   para   el   cuidado   incompatibles   con   el   trabajo
    asalariado, y en particular del artículo 18 de la ley de Dependencia.
    ­ Reforma   de   los   permisos   de  maternidad   y   paternidad   para   que   ambos   sean   iguales,
    intransferibles y con la misma parte obligatoria.
    ­ Eliminación de la tributación conjunta en el IRPF.
    ­ Eliminación de las medidas de fomento del empleo a tiempo parcial.
    ­ Medidas para la racionalización de horarios: disminución del máximo de horas semanales de
    trabajo con restablecimiento del cómputo semanal; eliminación de los topes de cotización a
    la Seguridad Social y demás incentivos a las jornadas demasiado largas.
    A nivel global, inclusión de la igualdad de género en las relaciones internacionales
    Es   necesario   atajar   la   especulación   financiera   descontrolada,   la   sobreexplotación   del  medio
    ambiente,   la miseria y  la violencia a nivel  mundial.  Para ello hay que cambiar   las  reglas de  la
    globalización económica, las relaciones internacionales, la actividad de los organismos financieros
    y   la   cooperación   al   desarrollo.  En   este   cambio   hacia   un   desarrollo   social   y   económicamente
    sostenible a nivel  global,  es  imprescindible  la  liberación de  las mujeres en  todos  los países.  La
    igualdad de género es un elemento clave para hacer posible ese otro mundo que todas las personas
    progresistas imaginamos. En particular:
    ­ Condonación de la deuda de los países en vías de desarrollo que asuman un compromiso
    efectivo con la igualdad de género y con la preservación del medio ambiente.
    Ante la crisis económica ... IGUALDAD DE GÉNERO YA!
    Las personas interesadas en firmar este manifiesto, pueden hacerlo siguiendo las indicaciones
    del  blog del manifiesto: www.feminismoantelacrisis.com
    Para adherirse como entidad o como sitio web es importante, además de firmar el manifiesto, enviar
    un correo a manifiesto@feminismoantelacrisis.com  para poder enlazar la web

    sábado, 29 de enero de 2011

    Declaració d'Autoestima

    Jo sóc jo.


    En tot el món no existeix ningú exactament igual a mi.


    Hi ha persones que ténen aspectes meus, però de cap manera el mateix conjunt. Per tant, tot el que ix de mi és autènticament meu, perquè només jo ho vaig elegir.

    Tot el que tinc hem pertany: el meu cos i tot el que fa; la meua ment, amb tots els pensaments i idees; els meus ulls, inclent-hi totes les matges que veuen, els meus sentiments; siguen quins siguen; ira, alegria, frustració, amor, decepció, emoció, la meua boca i totes les paraules que surten; refinades,dolces o tallants, correctes o incorrectes; la meua veu, forta o suau; i totes les meues accions, siguen per a altres o per a mi.

    Sóc amo/a de les meues fantasies, somnis, esperances, temors. 


    Són meus els meus triomfs i els meus èxits, tots els meus fracassos i errors. Com que tot el que és meu hem pertany, puc arribar a conèixer-me íntimament. En fer-ho, puc arribar a estimar-me i sentir amistat cap a totes les parts que hem composen. Puc fer factible que el que hem concerneix funcione d'acord amb els meus interessos.

    Sé que tinc aspectes quen hem desconcerten i altres que desconec. Però mentre jo m'estime, puc buscar valor i optimisme solucions per a les incògnites i anar descobrint-me cada vegada més.
    Comsevulla que parega o sone, diga i faça el que siga, pense i senta en un moment donat, tot és part del meu ésser. Açò és real i representa el lloc que ocupe en eixe moment del temps.
    A l'hora d'un exàmen de consciència, respecte al que he dit i he fet, del que he pensat i sentit, algunes coses resultaràn inadecuades. Però puc destacar el que és inapropiat, conservar el que és bo i inventar alguna cosa nova que suplesca el que està descartat.

    Puc veure, sentir, escoltar, dir i fer. Tinc els mitjans per a sobreviure, per apropar-me als altres, per a ser productiu/va i doanr-li sentit i oredre al món de persones i coses que m'envolten.
    Em pertany i així puc estructurar-me.


    Jo sóc jo i estic bé.


    Virginia Satir

    viernes, 28 de enero de 2011

    Manifest del Grup Dones Cabal

    Pegolines i Pegolines, vaig a contar-vos una petita història que sembla un conte, però és vertadera...
    Fa deu anys, un grup de Dones prou Cabal, ens vàrem ajuntar, per fer real un dels lemes del feminisme: "les Dones juntes, lluitem, canviem, gaudim".

    Lluitem... En el sentit de reclamar i/o exigir igualtat, és a dir, que les dones siguem considerades com a ciutadanes de ple dret en tots els sentits i àmbits de la vida, amb total llibertat per a decidir sobre el nostre cos, agredides o assassinades.

    Lluitem (mundialment), amb tenacitat i sense violència, per un món més equitatiu, solitari i igualitari. Volem aconseguir els mateixos drets que els homes en tots els àmbits de la vida: igualtat salarial/igualtat política/ igualtatsocial/ igualtat quotidiana/cap violència masclista sobre les dones. Compartim amb els homes ilitats mundials i privades, però amb una sobrecàrrega de tasques i desigualtats històrica, que urgeix eliminar de la nostra societat!

    Canviem... La manera d'estar en el món, la indiferència per l'acció, el fet d'estar soles pel fet de ser d'un grup actiu i compromés amb els canvis socials. Des d'eixa unió, intentem canviar el llenguatge i les actituts sexistes, amb el nostre compromís per la igualtat.

    Gaudim... Sent solidàries amb altres col·lectius amb altres davant de les injustícies, gaudim de promoure activitats com el Conta Contes que ha colpit l'ànim i l'ànima dels xiquets i de les xiquetes de Pego ( i en els pares i mares) omplint de joia i rebombori, amb la seva presència, la Casa de Cultura els dissabtes pel matí.

    Gaudim també apropant-nos a la joventut, promovem a l'I.E.S. "Enric Valor" de Pego, tallers educatius i de reflexió al voltant de la no violència, intentant trencar estereotips sexistes (multiplicats per la publicitat)   que dificulten la convivència i la igualtat social, amb la participació activa, tots els anys, de xiques i xics.

    Cabal va impulsar la crida a la participació de pegolines i pegolins en dos fites històriques i reivindicatives que les dones del món mantenim: 8 de Març i el 25 de Novembre.

    La primera és el Dia de la Dona Treballadora, on a més dels avanços en els drets de les dones, s'evidencien les mancances i, malauradament,  es constaten desogualtats salarials i de contractació per raó de sexe, a més de suportar la doble jornada laboral no reconeguda (a la feina i a casa) i per mantindre el nostre dret a pendre desicions que tan sols competeixen a nosaltres.


    La segona fita és més actual i també lamentable, és una crida social sl rebuig s ls violència psíquica i física que sofreixen moltíssimes dones del món, únicament pel fet de ser dones! Cada 25 de Novembre un significatiu nombre de dones i homes pegolins es concentresn per denunciar les vides trencades de dones anònimes assassinades per les seues parelles i exparelles, pel simple fet de ser dones. Però pel simple fet de ser dones el que tenim és el dret a la integritat física i a ser respectades en les nostres desicions.

    Cabal, dens la xarxa ha constituït, ha instaurat, amb prou acceptació social, el 2sopar literari de tardor", acte que serveix per reconèixer la vessant literària de dones i homes escriptors, compromesos amb la cultura i la llengua d'aquest país.

    En aquest recorregut, hem pujat a la ràdio! Actualment, el primer dilluns de cada més!!!

    Cabal col·labora amb l'Ajuntament de Pego amb els actes que es realitzen al coltant del 8 de Març i el 25 de novembre. Tantmateix Cabal forma part de la Xarxa de Dones de La Marina, on es fa una convocatòria comarcal, unitària, reivindicativa i soliddària, concloent els actes, en un sopar de dones on reben un mereixcut reconeiximent/homenatge dones que fan o han fet possible que les dones haguem avançat i aconseguit drets, trencant barreres, i arribant a metes i quotes d'acció i representació altes. i ho han fet des del seu lloc en el món, des del treball i en la vida social quotidiana.

    A grans trets, aquesta és la nostra història. A Cabal mai hem sigut moltes, èrò si les suficients comper a seguir endavant, promovent actes i tallers, col·loquis, viatges, sopars, contacontes i/o projectes viables.
    Clar que ens agradaria ser més! És per això que et convidem a participar ja que voldríem comptar amb tu, també per aquestes coses!!
    Cabal és un grup de Dones obert, assequible i fàcil de conèixer... estem al c/Llavador nº5 de PEgo. Pots vindreamb nosaltres per aprticipar, proposar, il·lusionar-te, compartir i fer teu allò de:
    JUNTES LLUITEM, CANVIEM,GAUDIM!!!

    I per a les dones...
    La meitat del cel, la meitat de la terra i la meitat del poder!!!!

    Un desig de tot cor del Grup de Dones Cabal.

    Nou blog de Dones Cabal

    L'associació de Dones Cabal, hem creat un nou blog per a que estigueu al loro de totes les nostres activitats!, no deixeu de visitar-lo!